Un emplaçament immillorable dins la ciutat
L’església de la Concepció està situada en un dels indrets amb més trànsit de tot Barcelona: el quadrant sud-est de l’illa de cases formada per la confluència dels carrers d’Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc. Disposa de dues grans façanes obertes als carrers d’Aragó i Roger de Llúria. Això la fa una parròquia especialment visible, molt present en la vida dels veïns de la zona i dels visitants.
Des que va començar a construir-se, la parròquia de la Concepció va esdevenir el centre de nombroses activitats religioses i socials de la nova àrea d’expansió que representava l’Eixample barceloní. En origen, els seus límits parroquials abraçaven des de la Rambla de Catalunya fins més enllà del Passeig de Sant Joan (de sud a nord), i de la Diagonal a la Gran Via (d’oest a est). Dintre d’aquests límits es comprenia, doncs, gairebé tota la dreta de l’Eixample, i incloïa llocs tan singulars com la major part del característic Passeig de Gràcia. Avui aquests límits parroquials s’han reduït una mica, però continuen abastant des del Passeig de Gràcia fins al carrer de Bailén, i des de la Gran Via fins al carrer de Provença.
El gòtic català al mig de l’Eixample barceloní
La història de la Parròquia de la Concepció té nombroses peculiaritats que la fan especialment interessant des del punt de vista historicoarquitectònic, estètic, social i sobretot religiós. L’edifici de l’actual parròquia, al bell mig de l’Eixample barceloní, és, de fet, una construcció gòtica. Què hi fan una església i un claustre gòtics entremig de la quadrícula de l’Eixampla de Cerdà?, solen demanar-se els passejant barcelonins i turistes que transiten per aquesta zona de Barcelona. Cal respondre que la història de la Concepció és la història d’un seguit de trasllats i construccions fetes al llarg de la història que sorprenen encara avui.
El monestir de Santa Maria de Jonqueres
Un permís reial molt anhelat va permetre que s’enderroquessin les muralles que tancaven la ciutat antiga i va obrir la possibilitat que la ciutat s’expandís cap el que avui és l’Eixample. Al costat de l’antiga muralla barcelonina, molt a prop d’on ara hi ha la plaça d’Urquinaona, s’aixecava el convent de Santa Maria de Jonqueres, un bell temple gòtic, amb un magnífic claustre d’unes dimensions gens menyspreables. La necessària expansió de Barcelona va fer imprescindible que aquest conjunt arquitectònic s’hagués d’enderrocar cap a final del segle XIX.
L’Ajuntament va decidir, però, que el convent es desmuntaria i es traslladaria pedra per pedra des del seu emplaçament original (al barri vell) cap a la nova zona d’expansió econòmica i demogràfica: l’Eixample. Aquesta decisió és l’origen del trasllat. Després d’algunes modificacions (algunes de les quals van fer-se imprescindibles després de les destrosses de 1936-1939), la nau principal presenta l’aspecte que avui veiem.
El 7 de desembre de 1942 va quedar col·locada, a l’interior del templet neogòtic situat al centre del altar major, una bella imatge de la Immaculada Concepció, patrona del temple, realitzada per l’escultor Enric Monjo.
El claustre
Adossat a l’església, el monestir de Santa Maria de Jonqueres tenia un magnífic claustre gòtic, dels més grans de Barcelona (juntament amb el de la catedral i el del monestir de Pedralbes). Els elements arquitectònics que conformen aquest claustre (dues galeries superposades d’estilitzadíssimes columnes i bellíssims arcs apuntats) comparteixen molts elements amb el gòtic del Palau de la Generalitat. Les autoritats barcelonines també van creure convenient conservar un conjunt de tant valor i, al cap d’uns quants anys, el claustre de Santa Maria de Jonqueres es va juxtaposar al cos de l’església, en uns terrenys parroquials annexos a la nau principal.
El claustre és, juntament amb la nau principal, el símbol més característic de la parròquia de la Concepció i es converteix en centre neuràlgic de tots els afers parroquials aliens al culte litúrgic. L’espai brinda als que s’hi acosten (entre els quals cada cop hi ha més barcelonins interessats per conèixer la ciutat i turistes intrigats) un oasi de pau i tranquil·litat enmig del centre comercial i de negoci en què està immers; i sovint és l’escenari ideal de concerts a l’aire lliure, presentació d’actes culturals, refrigeris, etc.
El campanar de Sant Miquel
Darrere la casa de la ciutat, més o menys a l’actual plaça de Sant Miquel, hi havia una església amb el mateix nom, que també havia d’enderrocar-se per afavorir l’expansió del dens entramat medieval de carrers. Es va decidir que el campanar d’aquella església de Sant Miquel, també gòtic, podia ser el complement perfecte de la nau principal de la Concepció, ja traslladada. A aquest campanar s’hi van afegir alguns elements constructius (pinacles i decoracions) a la part superior, que li atorgaren l’aspecte peculiar que avui podem veure.
El trasllat
Devem a la sensibilitat històrica i estètica dels nostres avantpassats el fet d’haver mantingut, encara que fos lluny del seu emplaçament original, tots els elements arquitectònics que conformen avui la parròquia de la Immaculada Concepció i Assumpció de Nostra Senyora: nau principal, claustre i campanar.
La documentació sobre el trasllat dels diversos elements arquitectònics no és gaire abundant ni precisa pel que fa a la datació d’algunes construccions. Tanmateix, a grans trets, podríem considerar que el trasllat de l’església es va realitzar entre el 1869 i el 1871; entre el 1869 i el 1888 es van organitzar el desmuntatge i la nova construcció del claustre; i, finalment, l’annexió del campanar de Sant Miquel es va dur a terme el 1879. Sembla que el projecte original és de l’arquitecte Josep Boixareu; i la factura real de les primeres obres, del constructor Jeroni Granell.
Altres construccions
Durant aquests mateixos anys o durant els anys posteriors van afegir-se nous espais en funció de les necessitats parroquials: rectoria, Capella del Santíssim, Capella de la Mare de Déu de Montserrat. El pas del temps i els esdeveniments històrics han obligat a fer altres intervencions, d’entre les quals cal destacar la necessària reconstrucció de les cobertes del claustre i d’alguns elements de la nau principal, que van quedar molt malmesos com a conseqüència de la Guerra Civil. Després de tots aquests trasllats, reconstruccions i construccions, el conjunt parroquial de la Concepció és un espai divers i bigarrat, però amb la coherència artística que atorga el tronc comú de l’auster i elegant gòtic català. Trobareu més informació al llibre La parròquia de la Puríssima Concepció en el seu 125è aniversari. Barcelona 1871-1996, disponible al servei de llibreria de la parròquia.